BOOOOOOOOOONAAAAAADAAAAAAAAAAAAL

Celebrant la mort del dictador

Aqui em teniu amb l'Amparo a plaça Italia celebrant lo del Pinocho

Muerte pinochet pacos culiaos

incidents

Carnaval

celebracions

video de les celebracions a utube

ES UN CARNAVAL, SE MURIO EL CRIMINAL

Com tothom sap, el viejo pascuero va portar un bon regal als xilens per Nadal, finalment va morir el pinocho!!!!
LA seva mort es va celebrar (i plorar tb) a tot Chile, a pl. Italia es van reunir miler de persones per cantar, ballar i passar-ho bè, jo també hi vaig anar, amb l'Amparo i el Leo i era molt especial veure com tanta gent estava contenta, families senceres, gent gran, joves, victimes de la dictadura. Els cotxes feien sonar el claxon continuament, es destapava champaña per tot arreu...
La seva felicitat era molt humana, perque celebrar la mort d'un fill de puta com ell és quelcom molt especial.
Tambè van haver-hi disturbis, inevitables quan tothom va caminar cap a la Moneda i els pacos ho van intentar parar, aleshores el foc i els vidres trencats van ocupar tota la Alameda. A mi tambè em va tocar correr i plorar per culpa dels gasos fins que varem trobar una charanga alegre que anava fent cercavila, i allà varem ballar fins que va ser l'hora de descansar.

Per la nit vaig poder veure uns especials del dictador i a mesura que sé mes coses d'ell, més fastic em fot. Sobretot per la seva mala llet a l'hora de parlar i el seu cinisme. Traïdor, traïdor i traïdor. I a sobre el fill de puta es va fer d'or traficant amb armes i encara tenen la barra alguns de dir que el temps el posará al seu lloc com a gran estadista. En fi, m'ha tocat estar en un moment molt especial per al poble xilè i ha valgut la pena.
I com es deia ahir: que lo tiren al Mapocho!!!

M'he quedta sense B.S.O.

El dilluns a la nit em van robar TOTS els cd's, millor no explico com va anar perque em posaré trist, el cas es que degut a varis motius me'ls han fotut tots, originals i grabats (la majoria) i de tots ells només se n'ha salvat un: "Ederlezi" de Goran Bregovic. SI hagués pogut elegir tres cd's d'entre tots per a salvar-los no sé quins haurien estat, per a quins hauria optat: els que em porten bons records, la música que em va marcar la joventut, els grups que escoltava ultimament, els cd's que sé que no podré aconseguir, els que feia servir per punxar...
Com es poden elegir les coses que s'han de salvar de la foguera? quina és la milor decisió? es poden guardar totes les coses que a hom li agraden?
Perdoneu que parli en aquests termes però avui es un diumenge relaxat i la lectura de Roberto Bolaño em posa pensatiu. I al meu costat, la Paloma i la Pancha, les meves companyes de pis, están esperant que es mori Pinochet, será un gran dia per a tot Chile i espero viure-ho en directe.

deeeeeeeeeejaaaaaaaaay xaaaaaaanoooooo

Fa una setmana vaig tornar a punxar en una festa que montava l'Andrea, i aquesta vegada va estar de puta mare!!!! M'hi vaig posar quan Alvaro España (membre de los fiskales ad hoc, banda punk de culte a Xile) ja portava dues hores posant musica i tenia a tothom a punt de caramel, així que a base de rock, elektro i tecno vaig aconseguir que la festa acabés d'explotar. Dels Clash i Sex Pistols passant per Franz Ferdinand, Panico, Artic Monkeys i fins a arribar a Miss Kittin, Vitalic, Peaches i Chicks on speed la sessió va ser tot un exit. Fins i tot em vaig animar a posar "After Boltxevique" de Kortatu i va sonar tremendo!!!!

Desert i Mar

S'HA ACABAT!!!

Tot lo bò s'acaba i desde el diumenge ja torno a estar a Santiago, de nou amb l'smog, els coches i malauradament, la feina.
Igualment la Gira ha estat molt bona i ja tinc ganes de tornar al nord, pero de vacances, ja que la gira ha estat esgotadora, mica en mica aniré penjant videos i fotos dels llocs on he estat, a veure quan us aniumeu a visitar-ho.
LA foto es de la lluna quasi plena al l'entrada del Valle de la Luna, la putada es que no varem poder visitar el Valle com correspon ja que vam passar el matí en unes aigues termals del desert i varem fer tard.

La Gira gira

Per fi hem arribat a la costa!!!! Ens hem passat uns quants dies voltant pel desert ii al final ja estavem tots farts de tanta pols: jo m'estava convertint en un llangardaix i els altres també anaven pel mateix camí!!. Pero desde ahir que estem a Tocopilla, fa olor de mar i es pot menjar caleta de mariscs, així que s'han acabat els churrascos, els completos, el barros lucos i chacareros i benvinguts siguin els erizos, els locos i les pailas marinas!!!

Cecilia dibuixa

cecilia en una noia de Roma que desde que la conec que sempre me la trobo dicuixant. Dibuixa a casa seva, dibuixa a les festes, dibuixa al carrer, al parc, al cine, ... i jo vaig aprofitar que m'estava dibuixant per filmar-la.

El desert es ben desert

JA estic voltant pel desert de la 1ª y la 2ª regió de Chile, la gira tot just acaba de començar i la veritat es que ha començat com totes: cansament, molta feina, menjar a deshores, carregar, descarregar,.... Pero la veritat es que els primers dies són els mes forts i d'aqui a res baixará el nivell de feina. També es nota el fet que vaig anar a l'aeroport sense haver dormit ni una hora, pero un es jove i encara pot aguantar mot més!!!!

Igualment, xino-xano

Dinar d'empresa

Tradició del "De tapas y copas", fer un dinar amb tothom per celebrar les festes patries.
La Tere, la dona gran que presideix la taula, cuinera major del restaurant: ella mana, fa lo que vol y no accepta cap canvi que atempti contra lo que s'ha fet sempre al restaurant; bè, com deia, la Tere va fer un asado al forn amb carn de "chancho" (porc) que estava que t'hi cagues i tots ens ho varem pasar molt bè menjant i fent conya, bueno, en els dinars de feina ja se sap, pero lamentablement per la nit el restaurant obria així que després de menjar no hi va haver ni copa, ni puro, ni karaoke, ni donar la brasa al jefe, ni intenta lligar-se cap garzona, ni res de res... tot molt descafeinat. De fet jo me'n vaig anar a dormir una hora ja que em moria de son i després tenia que treballar.
Jo volia que alguna garzona m'ensenyés a ballar cueca pero ninguna va voler, i la putada es que no he pogut filmar ningú ballant-la, encara que l'espectacle més gran es veure els "curaos" ballant a punt de caure's al terra, es la hostia, paraula.

festes patries chilenes

Les festes patries xilenes celebren la seva independéncia d'espanya i jo em vaig apuntar a la celebració al 100% i ara ja puc dir que he pogut celebrar la independéncia, n'hi que sigui d'un altre lloc. De fet jo ho vaig començar a celebrar el dijous i vaig acabar el dilluns, com toca.

EL diumenge ens varem juntar tota una colla diversa de gent que per varis motius no vam marxar de SAntiago (feia goig veure la ciutat tan deserta) i varem anar a les FOndes del Parc O'higgins. Joder, tots els xilens estan orgullosos de les seves fondes i francament, no n'hi ha per tant, tanta independencia i tanta patria i al final resulta que les Fondes són com les casetes de la Feria de Abril, pero amb Anticuchos, chicha y cueca enlloc de tapas, vinacho y flamenc. Total, que tot i independitzar-se d'espanya es van quedar amb tota l'herencia española, encara que el tema de les fondes es comú a tot el món, vaja, que per celebrar algó s'ha de beure, menjar i ballar, i si el cos aguanta...follar.
El tema de l'herencia española dona per molt i espero poder-ne parlar algún dia.

Rock and fiesta

Aqui teniu una imatge de la festa al barri Bellavista en que vaig fer de Dj, es la unica foto en que surto serio i lo que estic fumant... es tabac de liar de Chile, es una merda de tabac pero tothom se'm acosta quan en faig un, com els donettes. La festa va estar prou bè, però em faltava el partner "Xino" pero punxar a gust, pero fijo que tard o d'hora "xino-xano" tornará a fer mal a les vostres orelles, si la polola ho permet, es clar. ;-).
L'unica putada d'aquesta festa es que em vaig perdre el grup de punk que tocava al pis de sobre i que va acabar a les 4 del matí, espero que la proxima s'allargui més.
Aquest va ser el tret de sortida a les festes patries xilenes, ja anire explicant...

fumant

Això es només una xorrada per probar de pujar videos al blog, la qualitat es la que em dona la camera de fotos, pero mola igualment

Dj xano rides again

Aquest Dijous m'han convidat a punxar en una festa que organitza una amiga, així que Dj- Xano (o Xino, ja no sé quin era) tornará a fer de les seves. Llastima que em falta el meu partner als plats, pero es fará el que es podrà. A veure si descobreixo aviat que fa moure a penya xilena, pero acostast-se el 18 setembre em fa por em demanin cuecas (ball típic d'aquí), ni les tinc en cd ni sé ballar-les, tot i que després del dia 19 potser ja les sé ballar. O no, mai m'he aprés els complicadissims passos de la sardana!

jjskdkjshdshdskhdks

proves

aquest text seveix per anar directe a la pagina del delaostia

centre català

Degut a l'aborriment ;-)a que estva sotmés darrerament, m'he ficat dins la joventut del centre català . La joventut del centre es una organitzacio pacifica de catalans, descendents de catalans, xilens i xilenes curiosos i altres personatges;
el seu objectiu es difondre la cultura catalana amb activitats ludiques i culturals, de moment i fins que la situació ho requereixi, potser més endavant ens veiem abocats a fer altres coses que es millor no nombrar per no escandalitzar ningú!!!
De moment aquest dissabte s'ha programat una actuació de jazz a càrrec d'un grup de Barcelona, i en breu s'iniciará un cicle de cine que, evidentment, comptará amb la meva supervisió, encara no sé del tot quines pelicules es passaran, pero ja avanço que el magne film "excursionistes calentes" té moltes possiblitats de ser projectat, si més no en la intimitat d'alguna petita habitació, fosca i insonoritzada del centre.
Com se n'enterin em deporten!

Ja tinc feina!!

Com no podia ser d'una altre manera, he trobat una feina d'ajudant de cuina en un restaurant de tapas, sembla que em persegueix la vocació familiar, i més ara que el meu germà ha deixat "els Vivencs". En breu afegeixo el link del retaurant.
Acabaré sent un pinxe com Deu mana, i mana molt.
Si algú vol venir a menjar-se unes tapes espanyoles a la xilena será benvingut!!!

Bon Temps

Fa uns dies m'estava cagant en el mal temps que feia a Xile, pero ara ja está canviant i la veritat es que el canvi es notable. Portem cinc dies seguits de sol i per la nit la temperatura es molt millor. Gracies a aquest bon temps, els anims es renoven i un té més ganes de quedar-se i donar una volta pel continent!!

ANIVERSARI!!!

Després de la macro festa del divendres ja em trobo en condicions d'escriure!!! (realment no n'hi ha per tant, he estat fent altres coses aquests dies)
Primer de tot vull deixar clar que l'experiencia de fer 11 anys a la carretera, tot i no ser molt normal, es prou interessant, sobretot pq poca gent té l'oportunitat de viure tant de temps en un altre pais amb tant poca edat, i a més de fer-se el viatge pel desert que varem realitzar: així que no hi ha res a perdonar.
La festa del divendres va estar prou bè, es van reunir un bon grapat de persones i varem passar una bona estona, hi van haver regals, aportacions al carrete i fins i tot un parell de pastissos d'aniversari. DE PUTA MARE!
No vaig fer fotos pq anava massa feliç i atabalat com per fer-ne.
L'unic problema es que estava acostumat a celebrar-lo a l'estiu, així que d'aqui a mig any faré una altre celebtració del meu aniversari de manera que pugui organitzar un bon asado estiuenc al patí de la casa !!!!

Quan vaig fer deu o onze anys, vaig passar el meu aniversari tancat en una autocaravana en moviment pel desert d’Australia, a 500km de qualsevol cosa, fa dos anys vas ser tornant a Barcelona després d’una altre horrible exhibició de Festatut, aquest any sembla que l’aniversari el viuré a Chile, a la ciutat de Santiago.
Així doncs, el quatre d’agost em toca celebrar el meu 28 aniversari, i aprofitant que cau en divendres, no estaré a la carretera i la casa té pati, muntaré un “carrete” a casa. Evidentment tohom hi está convidat, només dir-vos als que vingueu que porteu algo de beguda, i si veniu de Catalunya, una mica de pernil salat (“puta” això sí que ho trobo a faltar “po”). La historia comença a quarts d’onze de la nit i l’adreça es carrer Tegualda nº1402, Providencia, Santiago de Xile, i si pot arribar baixant a la parada “Santa Isabel” del metro, o agafant un vol de Airmadrid BCN-Santiago.
Doncs això.

“qualsevol nit pot sortir el sol”

FOT UN FRED QUE PELA

A Chile ja ha arribat l’hivern del tot, ja fa dos dies que plou i el fred i la humitat general són bastant insuportables, sobretot perque tres dies abans que el fred arribés varem tenir uns dies esplendids de sol i altes temperatures. Res a veure amb el calor insuportable que está fent a Europa. Resumint, les temperatures són insuportables a tot arreu!!!!

Les putes fotos

Ja fa un temps que no puc penjar fotos al blog per un motiu que desconec, suposo que deu ser culpa de Telefonica, de la ETA, de Corea o de Paquito el Chocolatero segons des d'on es miri, així que he creat un altre compte per a poder penjar les fotos que em semblen oportunes. la direcció es: http://markadamus.buzznet.com

Gerardo i Camilla

La visita a Mendoza (ciutat Argentina de miliò i mig d’habitants) la vaig fer amb el Gerardo i la Camilla. En Gerardo és un amic xilè de la Paula Moragas (una xilena afincada a BCN i parroquiana del zipi), i m’està donant un cop de mà en el tràmit de trobar “pega”. La Camilla es una italiana que d’aquí a poc començara a estudiar arquitectura a Valparaíso. Formavem un trio ben curiós per Mendoza i ens ho vam passar de puta mare, i de turisme, poc vam fer, gracies a una cambrera que ens va recomanar un local underground on ballar una estona, i es que s’han de carregar les piles de tant en tant.

Argentina

Desde la crisi que va viure Argentina i que va suposar, entre altres coses, devaluar la moneda, que els xilens poden aprofitar per passar-hi les vacances i fer-hi algunes compres. La majoria de coses són més barates, sobretot els llibres. En definitiva, s’ha girat la truita, i tal com ens va dir un conductor de bus argentí: l’economia decreix de dilluns a divendres però creix durant el cap de setmana. I mentre duri, doncs s’ha d’aprofitar.

Els Andes

Atravessar els Andes en bus es una passada. Sobretot per el paisatge que es veu desde la finestreta, això si no t’agafa son i dorms tot el camí, que és el que em va passar a mi, sort que al pas de “los libertadores” hi ha la frontera amb Argentina i vaig tenir que llevar-me del seient per passar els tràmits, així encara vaig poder aprofitar per tirar algunes fotos. El viatge també em va servir per renovar els meus papers tres mesos més, pero espero no tenir que tornar-hi trimestralment per aquests tràmits, si no, per exemple, veure un partit d’hoquei patins a San Juan, on diuen hi ha els millors equips.

Sant Joan

Imagino que tots uh ho vau passar de puta mare per Sant Joan. Jo em vaig enterar el mateix divendres que era revetlla i no vaig poder celebrar-ho de forma especial, i a falta de coca i petardos, vaig fer la meva primera crema catalana.
Va quedar força bè, no gaire cuallada pero tenia bon sabor. El problema va ser a la hora de cremar el sucre, a falta d'un bon ferro vaig fer servir una cullera i va anar prou bè. La cullera en questió ja s'ha quedat com la de la crema, senyal que els hi va agradar i que en tindré que fer més.

Joaquim Jordà

Avui m'he enterat que s'ha mort Joaquim Jordà.
Quina putada!!
Això es l'unic que se m'acut dir, que hi farem.

Hola Pep, estic intentant contestarte el mail pero no em deixa per alguna cosa rara de la teva adressa (es ben rara), o potser es degut al nou estatut, en tot cas, envia'm un mail amb una altre adressa.
Salut

Ahir em vaig llevar a les sis del matí per esmorzar amb en Pere Marbà. El Pere está de pas per feina a Santiago i vaig poder gaudir d'una tranquila conversa amb ell al salò del Sheraton, un esmorzar bò i variat, i per una vegada, el pa que vaig menjar no se m'havia cremat.
Gracies Carme per passarli el meu telefon pq jo ja l'havia extraviat!!! La foto es a les portes del hotel, després del esmorzar. Va ser una trobada entretinguda i força estimulant, a veure si ens tornem a veure al setembre. Una forta abraçada i una ampolla de cava pels de la Torre i tb pels nouestablerts a Tous!!!!

Noticies

Hola a tothom, darrerament m'he adonat que no explico gaire del que faig per aqui, això es pq com que es un blog públic hi ha coses que no puc explicar, jo jo, tb pq no faig gran cosa, ja ja, que us esperàveu.
En serio, noticies fresques!!!!!:
- He enviat a la merda el meu vol de tornada a ESpaña, basicament pq no vull aguantar lo del estatut i tb pq d'aqui a 9 mesos seré pare, ja ja, es broma.
-Encara no he anat al desert pero espero anar-hi al juliol amb una italiana que vaig coneixer dimecres ;-)
-Vaig fent contactes amb gent d'aqui de cara a trobar "pega" pero encara no tinc res segur.
-els diumenges miro "Perdidos" al pis, amb en Cristian i la seva germana Cecilia. Som com una petita familia bastant cuatica. Properament us enseñaré el pis i els companys que hi habiten. Estan tots txalats.
-Ara comença el mundial i espero no perdrem tots els partits que jugui españa per animar a l'equip contrari, em convertiré en el "rara avis" del barri, si es que no ho soc ja.
-Estic mirant de fer de dj per aqui, en quan el meu germà estimat trobi la manera d'enviar-me els cd's.
-Aqui está plovent cada dia.
-avui aniré a un concert de punk-rock, ahir em vaig comprar la cresta.
-segueix plovent.

Com veieu, m'he convertit en una persona decent i respectable, això era el meu proposit per aquest viatge
Una forta abraçada a tothom.

Para Señora Madre de Marc

Señora
No se preocupe que su hijo va por el buen camino. Nos ha costado, para que le voy a mentir... pero. finalmente, ha sacado a relucir todo el gen "trabajador" del catalán y va a por un futuro lleno de glorias y esplendores en tierras sudamericanas. Resignese, probablemente no lo vea en un tiempo, pero piense que es por el bien del perdido igualadense y el reencuentro con su memoria.... le cuento de las cosas que le interesan a las madres: vive en un piso... bueno o me refiero al piso, mejor... ehh pero es que vive en un piso.... no mejor no. En todo caso se ha bañado todos los días, o al menos casi todos... va afeitado y con patillas. En cuanto a la comida, hemos averiguado que come "colación" vocablo chileno pare definir una comida de porción media abundante que generalmente, o dependiendo del local no incluye bebidas, la que Marquitos paga a parte, segun nuestras fuentes de información: O sea el mismo sujeto (Marcos Aurelius). Luego de ese recorrido, generalmente por el barrio, Marquitos pasa por una botillería y después de sortear unos cuantos borrachos se compra un par de cervezas en lata y cantando para la casa. Ya más alegre y serpenteante... el resto lo omitiremos por seguridad del propio informante (o sea yo) En todos los casos, le enviamos un saludo apretado, y en nombre suya haremos uso de las facultades de madre y nos permitiremos un coscorrón al nen.

Video final champions al centre català de Santiago

Aqui teniu el link per veure el video que van emetre al canal MEGA sobre la final de la champions al casal català. Que el disfruteu.


http://www.youtube.com/watch?v=ld9L_3pngt8

CHAMPINYONS!!!

Hostia quin partit el del dimecres. Afortunadament el vaig poder patir amb la comunitat catalana que es va reunir al centre català. La jornada va ser rodona, partit, victoria, Canaletes (si, si, Canaletes), carrete i ...
Quan es va acabar el partit es va anar a celebrar la victoria a Canaletes, ja que a fora de l'edifici d'aguas Andinas, propietat d'aigues de Barcelona, hi ha una reproducció de la mítica font de BArcelona, així que allá estavem els catalans de turno festejant al títol, i després al "de la Hostia", un bar restaurant d'un català, lloc de trobada per a molts, on vaig poder menjar un tipic bocata de llom amb formatge i pa amb tomaquet, potser no té molt de merit pero estava que t'hi cagues.
De totes maneres vaig trobar molt a faltar el Zipi-zape, la seva aglomeració de gent, les holandeses, les chorrades del Phillip (no sé copm cony s'escriu en gavatxo), els nervis del Lalo, la Moritz i evidentment, el soundsystem del Manel, em vaig quedar sense ballar la "Mamainés" tot i que després vaig trobar-ne una amb qui ballar-la. En fi, Una gran jornada
i molts records a tota la penya del Zipi!!!

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

COSES RARES (CUATICAS) DE CHILE.

Tot i que Santiago és una ciutat sudamericana molt europea, o podriem dir norteamericana, té unes quantes coses rares, rares i rares. Encara no les conec totes però algún exemple podria ser la numeració dels carrers, el sistema d’autobusos (les micros), l’urbanisme, el café, els horaris comercials, el sistema fiscal (aquí sembla super dificil poder estafar a Hisenda), el sistema sanitari, els uniformes escolars (conec gent que ho defineix com lo millor del País), el pa, la cuina, “l’smog”, els gosso abandonats, i un llarg etc…
Per exemple: la numeració dels carrers. Abans de venir vaig estar mirant per internet les adreçes de la gent que hi coneixia i vaig quedar alucinat que per exemple, jo havia de viure al carrer tegualda nº 1402!!!!, la productora d’un amic está al nº 3131 de 5235, i el pis de la trini és un 205!!!
Pensant que tot seria com aquí pensaba que aquí els carrers serien tots llarguissims ja que es tracta d’una mega urbe pero estava completament equivocat. El sistema de carrers es basa més en… latituds… o algo per l’estil. Encara no ho entenc del tot pero em sembla que si un viu, per exemple, al carrer de la Raja nº 720, sap que es troba en una zona de la ciutat, pero si en canvi está al 1345, está en una altre zona, tirant cap als Andes. I aleshores tots els numeros 720 estan més o menys a la mateixa alçada, i els 1345 en un altre, i els 45, els 345, etc… No entenc com s’ho fan pq jo no puc distingir només amb els numeros si el carrer va de Nord a Sud o de Est a Oest, si está a Providencia, o a las Condes, Apoquindo o a la “concha de su madre”.
En definitiva, són uns ouns o ounats o pebrotons o com collons es pugui traduir al català la paraula “huevón”, que aquí s’utilitza per definir a tothom!. El fet es que com a bon Guiri, jo vaig tot el dia amb la guía de Santiago a la butxaca, no fos cas que intentés orientarme i acabés en un barri super pobre aspirant cola.

Imatges de Santiago

Buenas

Hola a tots i totes. Em fa molt feliç veure que el blog funciona i aneu penjant les vostres coses. Potser no és la millor manera de comunicar-se pero sí és una de força efectiva, barata i popular. En el blog podeu trobar el meu e-mail per comentar les coses series que no hagin de ser vistes per tothom.
Haig de dir que els ARACNIDS aqui som força ben vistos, i més els aracnids catalans, no estan gaire acostumats a rebre visites europees. M'estic fent tips d'explicar la moguda Catalunya-Espanya, que aqui costa d'entendre pero estic aconseguint que quedi bastant clar. Lo més important es que no em coneguin com "el español", i que em diguin Marc enlloc de Marcos. En part ho faig per tu Oriol, no vull que t'agafi un infart si te'n enteres que em diuen español, je je.
Estic buscant una Kripta Roja on anar a fer txelas (birres) de tamany schops (mig litre). A veure.
Salut huevones!!!

Això és enorme!!

Hola a tothom. Ja he arribat, sa i estalvi, encara que amb cuatre hores de retard. Això és mega enorme. Una urbe com Deu mana.
Ahir ja vaig anar a menjar al bar d'un català i en vaig conéixer un altre, de català, no de bar, temps al temps. Llastima que ahir no estava en condicions de celebrar la lliga, però per el que em van dir al "de la Ostia" (nom del bar), el 17 de maig al centre català es liarà grossa, espero aportar el meu granet d'arena, je je.
Una abraçada teletubiana a tothom!!!!

Jo Jo jo

Ja estic a l'aeroport del Prat, esperant l'avió que com no, surt amb retard.
Després d'un cap de setmana de puta mare!! on m'ho he passat de conya amb tots els meus amics, cansat i amb son, a punt de prendre cava abans d'embarcar (a la familia tot es recorda amb cava, jo em pensava que seria al revés, que amb cava s'oblida, pero es veu que no),
escric l'ultima entrada desde Cat.
Això del wi-fi és la hòstia. ho juro per arturo. Encara que ho fan pagar.
FINS AVIAT!!!!

A punt de mel

Ja ha començat el veritable compte enrere, d'aquí a cinc dies marxo a Xile i la veritat es que ja puc començar a posar-me nerviós. Després de la vomitada que vaig penjar l'altre dia ja em trobo en pau, amb mi mateix i amb Barcelona (l'enyoraré un munt, a la ciutat i a tots els meus amics i amigues).
Hi ha bon feeling amb Santiago, a part dels amics que m'hi esperen n'hi ha d'altres que vaig trobant, com el Jaume, un altre català exiliat amb blog propi (www.untioenamerica.blogspot.com), i persones que no conec però que tinc colegues que els coneixen perque el món es molt petit, i els seu habitants, bellugadissos.

I HA ARRIBAT L'HORA DE LES CELEBRACIONS SONADES!!!!!!!
Dissabte 29 a Igualada, local dels heavis, carrer caritat nº 53, timbre negre. A partir de les 24:00. Amb diferents ambients i l'actuació estelar, i qui sap si l'última, de XINO-XANO dj's.

Dilluns 1, a les 23:00, al pis de Barcelona: carrer Avinyò nº 46 principal 2ª. Cadascú s'ha de portar el que vulgui beure, (no s'hi val a portar vi i després només beure cervesa!) i algo per picar. Però veniu menjats que no tindré temps de preparar cap de les meves especialitats.

I a partir d'aqui: xino-xano a Xile

BCN La ciutat saturada

Un dels motius que m’impulsen a marxar de Barcelona es que he arribat a la conclusió que és una ciutat saturada. Saturadísima. Si fots una patada en un bar de la zona de ciutat vella surten 50 càmares, 50 editors de video, 50 realitzadors de documentals, 50 dissenyadors, ilustradors, artesans de roba “mercadillu”, músics, técnics de sò, 50 pintors, fotògrafs, actors, artistes de perfomance, dj’s, creadors de pàgines web, periodistes, escriptors, promotors, consumidors de drogues i camells; i tots, absolutament tots, treballem d’alguna altre cosa fent de cambrers, cuiners, repartidors de flyers, professors d’idiomes, cangurs, guíes turístics, botiguers, recollidors de mobles vells, venedors i traductors.
Tela.
A més, Barcelona s’ha convertit en clar exemple del què és una ciutat-monstre del capitalisme o neo-liberalisme, una ciutat-monstre super CíVICA (paraula que ja fa temps que fa fàstic i emet un cert tuf d’especulació politica i ciutadana).
La ciutat té una capacitat demencial d’engolir qualsevol proposta innovadora i en questió de pocs dies, convertir-la en un acte repetitiu, avorrit, gastat i present a tot arreu, de Sants a Poble nou, i de Nou Barris al Raval.
Un exemple: fa deu dies vaig conéixer, en un bar, un personatge valencià, Amancio Borregán, músic de vocació, i treballador eventual del sector de l’hosteleria, varem començar a parlar de música i amb la 2ª cervesa em va explicar que, ell, després de treballar durant tres anys fent paelles per la costa valenciana, havia desenvolupat una técnica que el permetia convertir els pets transparents en gas de color rosa, i, a més a més, fer que tinguessin olor d’arròs a banda, i els dies bons, d’arròs negre.
Després de comprobar-ho personalment, vaig marxar cap a casa amb unes ganes bojes d’anar a la Barceloneta a menjar paella.
La sorpresa va ser que al cap de tres dies em vaig trobar per diferents racons de la ciutat un bon grapat de persones que havien aconseguit tirarse el pets amb tots el colors de l’arc iris i olorant a tot tipus de menjar de diferent procedencia, segons el país d’origent de l’agent emisor. A l’endemá ja hi havia cartells als bars de marcianos i d’estudiants, anunciant clases particulars d’aquesta nova tècnica, (bona pel cos, la ment i les situacions en que un passa gana), fins al punt que ahir ja hi havia convocada a la plaça Universitat una trobada de petaners coloristes colinaris.
La formidable troballa Amancio Ortega ja s’ha convertit en un fenomen típic de la ciutat, en questió de cinc dies ha estat absorbida per la massa i ja ningú se’n recorda que l’auntentic creador era un músic valencià de cul inquiet. Tampoc s’ha produït cap reconeixement per part del senyor Clos per haver contribuït a millorar les olors urbanes, ni per mantenir Barcelona capdavantera en innovació.
Aquesta és la realitat de Barcelona.
Només queda saber si aquest fenomen-tècnica durarà tres mesos o bè tota la vida, jo estic convençut que existirà durant bastant temps, que d’aquí a una setmana tots els restaurants de moda tindrán el seu personatge petaner, capaç d’oferir un tast vaporós de tots els plats de la carta per ajudar als clients a fer una bona tria, fins que algú fagi classes de tirar-se pets amb olor de pet com a novetat.
Temps al temps, i na pixant i na rient.
Ánimos Amancio!!!