COSES RARES (CUATICAS) DE CHILE.

Tot i que Santiago és una ciutat sudamericana molt europea, o podriem dir norteamericana, té unes quantes coses rares, rares i rares. Encara no les conec totes però algún exemple podria ser la numeració dels carrers, el sistema d’autobusos (les micros), l’urbanisme, el café, els horaris comercials, el sistema fiscal (aquí sembla super dificil poder estafar a Hisenda), el sistema sanitari, els uniformes escolars (conec gent que ho defineix com lo millor del País), el pa, la cuina, “l’smog”, els gosso abandonats, i un llarg etc…
Per exemple: la numeració dels carrers. Abans de venir vaig estar mirant per internet les adreçes de la gent que hi coneixia i vaig quedar alucinat que per exemple, jo havia de viure al carrer tegualda nº 1402!!!!, la productora d’un amic está al nº 3131 de 5235, i el pis de la trini és un 205!!!
Pensant que tot seria com aquí pensaba que aquí els carrers serien tots llarguissims ja que es tracta d’una mega urbe pero estava completament equivocat. El sistema de carrers es basa més en… latituds… o algo per l’estil. Encara no ho entenc del tot pero em sembla que si un viu, per exemple, al carrer de la Raja nº 720, sap que es troba en una zona de la ciutat, pero si en canvi está al 1345, está en una altre zona, tirant cap als Andes. I aleshores tots els numeros 720 estan més o menys a la mateixa alçada, i els 1345 en un altre, i els 45, els 345, etc… No entenc com s’ho fan pq jo no puc distingir només amb els numeros si el carrer va de Nord a Sud o de Est a Oest, si está a Providencia, o a las Condes, Apoquindo o a la “concha de su madre”.
En definitiva, són uns ouns o ounats o pebrotons o com collons es pugui traduir al català la paraula “huevón”, que aquí s’utilitza per definir a tothom!. El fet es que com a bon Guiri, jo vaig tot el dia amb la guía de Santiago a la butxaca, no fos cas que intentés orientarme i acabés en un barri super pobre aspirant cola.