Para Señora Madre de Marc

Señora
No se preocupe que su hijo va por el buen camino. Nos ha costado, para que le voy a mentir... pero. finalmente, ha sacado a relucir todo el gen "trabajador" del catalán y va a por un futuro lleno de glorias y esplendores en tierras sudamericanas. Resignese, probablemente no lo vea en un tiempo, pero piense que es por el bien del perdido igualadense y el reencuentro con su memoria.... le cuento de las cosas que le interesan a las madres: vive en un piso... bueno o me refiero al piso, mejor... ehh pero es que vive en un piso.... no mejor no. En todo caso se ha bañado todos los días, o al menos casi todos... va afeitado y con patillas. En cuanto a la comida, hemos averiguado que come "colación" vocablo chileno pare definir una comida de porción media abundante que generalmente, o dependiendo del local no incluye bebidas, la que Marquitos paga a parte, segun nuestras fuentes de información: O sea el mismo sujeto (Marcos Aurelius). Luego de ese recorrido, generalmente por el barrio, Marquitos pasa por una botillería y después de sortear unos cuantos borrachos se compra un par de cervezas en lata y cantando para la casa. Ya más alegre y serpenteante... el resto lo omitiremos por seguridad del propio informante (o sea yo) En todos los casos, le enviamos un saludo apretado, y en nombre suya haremos uso de las facultades de madre y nos permitiremos un coscorrón al nen.

Video final champions al centre català de Santiago

Aqui teniu el link per veure el video que van emetre al canal MEGA sobre la final de la champions al casal català. Que el disfruteu.


http://www.youtube.com/watch?v=ld9L_3pngt8

CHAMPINYONS!!!

Hostia quin partit el del dimecres. Afortunadament el vaig poder patir amb la comunitat catalana que es va reunir al centre català. La jornada va ser rodona, partit, victoria, Canaletes (si, si, Canaletes), carrete i ...
Quan es va acabar el partit es va anar a celebrar la victoria a Canaletes, ja que a fora de l'edifici d'aguas Andinas, propietat d'aigues de Barcelona, hi ha una reproducció de la mítica font de BArcelona, així que allá estavem els catalans de turno festejant al títol, i després al "de la Hostia", un bar restaurant d'un català, lloc de trobada per a molts, on vaig poder menjar un tipic bocata de llom amb formatge i pa amb tomaquet, potser no té molt de merit pero estava que t'hi cagues.
De totes maneres vaig trobar molt a faltar el Zipi-zape, la seva aglomeració de gent, les holandeses, les chorrades del Phillip (no sé copm cony s'escriu en gavatxo), els nervis del Lalo, la Moritz i evidentment, el soundsystem del Manel, em vaig quedar sense ballar la "Mamainés" tot i que després vaig trobar-ne una amb qui ballar-la. En fi, Una gran jornada
i molts records a tota la penya del Zipi!!!

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

COSES RARES (CUATICAS) DE CHILE.

Tot i que Santiago és una ciutat sudamericana molt europea, o podriem dir norteamericana, té unes quantes coses rares, rares i rares. Encara no les conec totes però algún exemple podria ser la numeració dels carrers, el sistema d’autobusos (les micros), l’urbanisme, el café, els horaris comercials, el sistema fiscal (aquí sembla super dificil poder estafar a Hisenda), el sistema sanitari, els uniformes escolars (conec gent que ho defineix com lo millor del País), el pa, la cuina, “l’smog”, els gosso abandonats, i un llarg etc…
Per exemple: la numeració dels carrers. Abans de venir vaig estar mirant per internet les adreçes de la gent que hi coneixia i vaig quedar alucinat que per exemple, jo havia de viure al carrer tegualda nº 1402!!!!, la productora d’un amic está al nº 3131 de 5235, i el pis de la trini és un 205!!!
Pensant que tot seria com aquí pensaba que aquí els carrers serien tots llarguissims ja que es tracta d’una mega urbe pero estava completament equivocat. El sistema de carrers es basa més en… latituds… o algo per l’estil. Encara no ho entenc del tot pero em sembla que si un viu, per exemple, al carrer de la Raja nº 720, sap que es troba en una zona de la ciutat, pero si en canvi está al 1345, está en una altre zona, tirant cap als Andes. I aleshores tots els numeros 720 estan més o menys a la mateixa alçada, i els 1345 en un altre, i els 45, els 345, etc… No entenc com s’ho fan pq jo no puc distingir només amb els numeros si el carrer va de Nord a Sud o de Est a Oest, si está a Providencia, o a las Condes, Apoquindo o a la “concha de su madre”.
En definitiva, són uns ouns o ounats o pebrotons o com collons es pugui traduir al català la paraula “huevón”, que aquí s’utilitza per definir a tothom!. El fet es que com a bon Guiri, jo vaig tot el dia amb la guía de Santiago a la butxaca, no fos cas que intentés orientarme i acabés en un barri super pobre aspirant cola.

Imatges de Santiago

Buenas

Hola a tots i totes. Em fa molt feliç veure que el blog funciona i aneu penjant les vostres coses. Potser no és la millor manera de comunicar-se pero sí és una de força efectiva, barata i popular. En el blog podeu trobar el meu e-mail per comentar les coses series que no hagin de ser vistes per tothom.
Haig de dir que els ARACNIDS aqui som força ben vistos, i més els aracnids catalans, no estan gaire acostumats a rebre visites europees. M'estic fent tips d'explicar la moguda Catalunya-Espanya, que aqui costa d'entendre pero estic aconseguint que quedi bastant clar. Lo més important es que no em coneguin com "el español", i que em diguin Marc enlloc de Marcos. En part ho faig per tu Oriol, no vull que t'agafi un infart si te'n enteres que em diuen español, je je.
Estic buscant una Kripta Roja on anar a fer txelas (birres) de tamany schops (mig litre). A veure.
Salut huevones!!!

Això és enorme!!

Hola a tothom. Ja he arribat, sa i estalvi, encara que amb cuatre hores de retard. Això és mega enorme. Una urbe com Deu mana.
Ahir ja vaig anar a menjar al bar d'un català i en vaig conéixer un altre, de català, no de bar, temps al temps. Llastima que ahir no estava en condicions de celebrar la lliga, però per el que em van dir al "de la Ostia" (nom del bar), el 17 de maig al centre català es liarà grossa, espero aportar el meu granet d'arena, je je.
Una abraçada teletubiana a tothom!!!!

Jo Jo jo

Ja estic a l'aeroport del Prat, esperant l'avió que com no, surt amb retard.
Després d'un cap de setmana de puta mare!! on m'ho he passat de conya amb tots els meus amics, cansat i amb son, a punt de prendre cava abans d'embarcar (a la familia tot es recorda amb cava, jo em pensava que seria al revés, que amb cava s'oblida, pero es veu que no),
escric l'ultima entrada desde Cat.
Això del wi-fi és la hòstia. ho juro per arturo. Encara que ho fan pagar.
FINS AVIAT!!!!