Quan vaig fer deu o onze anys, vaig passar el meu aniversari tancat en una autocaravana en moviment pel desert d’Australia, a 500km de qualsevol cosa, fa dos anys vas ser tornant a Barcelona després d’una altre horrible exhibició de Festatut, aquest any sembla que l’aniversari el viuré a Chile, a la ciutat de Santiago.
Així doncs, el quatre d’agost em toca celebrar el meu 28 aniversari, i aprofitant que cau en divendres, no estaré a la carretera i la casa té pati, muntaré un “carrete” a casa. Evidentment tohom hi está convidat, només dir-vos als que vingueu que porteu algo de beguda, i si veniu de Catalunya, una mica de pernil salat (“puta” això sí que ho trobo a faltar “po”). La historia comença a quarts d’onze de la nit i l’adreça es carrer Tegualda nº1402, Providencia, Santiago de Xile, i si pot arribar baixant a la parada “Santa Isabel” del metro, o agafant un vol de Airmadrid BCN-Santiago.
Doncs això.

“qualsevol nit pot sortir el sol”