Royal de Luxe: La Pequeña Gigante y el Tio Escafandra.

Actuació de Royal de Luxe pels carrers de Santiago, durant el Santiago a Mil de Gener.

Vacances a Caldera 2

Vacances a Caldera

Un patell de d'imatges boniques de les nostres vacances a Caldera, per alleugerar una mica el cap de la destrucció que ens acompanya.

Impresions del terratremol

Ens hem despertat just abans de començar els temblors i de seguida ja es notava que la cosa no era normal. Ens hem protegit sota el marc de la porta quan ja escoltavem les primeres trencadisses i sentiem les veus alarmades dels veïns. A partir d'aquí la cosa ha anat a més, fins al punt que semblava que la proxima sacsejada ens tiraria a l'altre costat de la casa, l'angoixa més gran era ser conscient que cada cop que el terra es movia, ho feia més violentament que l'anterior. Per sort ha trigat poc a calmar-se després d'arribar a la máxima expresió perque l'unic que volia es que s'acabés d'una vegada, ha estat el minut més llarg i estrany de la meva vida.

LA TERRA TREMOLA

Avui ens hem despertat amb un dels terratremols més grans que ha viscut Xile en els darrers anys, a Santiago ha estat de 7 graus pero de moment sembla que la capital no ha patit grans destrosses, encara no se sap res de la ciutat de Concepción, epicentre de la sacsejada, de 8,5 graus.
A part del susto i el nerviosisme nosaltres estem bè, la familia de l'Amparo tambè está en perfectes condicions i no hem de lamentar males notícies. Fa 20 minuts que ha tornat el subministrament electric així que estem aprofitant els canals que ens brinda internet per informar una miqueta de la situació, sobretot pq la xarxa de telefons movils no funciona del tot i internet és l'unica manera fiable i rapida de comunicar-se.
Pel que estem escoltant ara, en altres parts de Xile la situació és molt pitjor, anem rebent noticies mica en mica, mentres les repliques (mooooolt lleus) es van succeint una darrera l'altre.

esteu tots convidats!!!!

La llista part 1

(Aquestes meravelloses fotos havien d'anar al final i no aqui a dalt, pero no sé fer-ho... si algú m'ho pogués dir... bueno, quan acabeu de llegir, torneu a mirar les fotos!)

Han passat molt de temps desde la ultima entrada i han passat moltes coses desde aleshores, moltes d'elles importants, així que faré una mica de memoria com s'hi fes una llista de records i vivencies...

-Per començar, un fet que condiciona el meu dia a dia: JA TENIM INTERNET A CASA!! Pot semblar una bajanada nerd, pero realment ens ha marcat a l'Amparo i a mi, podem accedir a molt material per passar l'estona, i ara que comença a fer fred...
A més a més podem veure els partits del Barça per streaming, xerrar per Skype, perdre el temps al Feisbook, llegir el diari, etc etc etc..

-I l'internet tb serveix per mantenir millor el contacte amb tothom, sobretot després del Viatge, llastima que com més temps passa més curt em sembla. Ja en parlaré més endavant doncs va ser massa especial per resumirlo així, (la llista té aquest problema, no et pots explaiar gaire...). Només us dic que ja em tocava venir i tot i que no vaig a a veure a tohom que volia, va valer molt la pena. Ara la idea es tornar d'aquí a u any i mig, i amb l'Amparito!

-A l'aeroport de santiago em van retirar un bon tros de pernil de bellota, una llonganissa, mig llom iberic, mig chorizo iberic i una mica de formatge. Em van dir que ho cremarien pero no em van invitar a l'asado. Pero vaig poder entrar una bona quantitat de records i bebestibles així que bueno...

-De tanta celebració per Igualada i per uns quants bichos hivernals, vaig estar 3 dies al llit amb febre quan vaig tornar. No em vull ni imaginar el que hauran agafat les persones del meu avió...

-He estat un mes i mig freelance i al veritat es que ha estat una "gozada", treballant menys hores he fet quasi el mateix sou que abans. Tambè ha anat bè pq he conegut altres productores; pero treballant freelance, els mesos són una loteria, així que...

-He començat a treballar en una altre productora, es diu Vertigo i dins el mundillo de la Post a Xile és bastant bona... pero petita. El millor d'aquest lloc és que aprenc a fer anar un equip de postproducció super bò que fará que guanyi molts diners i així podrem venir més sovint, a canvi tambè de treballar un fotimer d'hores, es clar.
La seva pagina (i mai millor dit) és: www.vertigohd.cl

I per acabar aquesta part de la llista, un parell de fotos del nebot més maco del món amb el tiet més maco del món (ja sé que no és molt original, pero és la veritat, l'Octavi es el nebot més maco del món).

Despres de dos anys i mig

D'aquí a unes hores arribo a Igualada després d'haver marxat ja fa quasi tres anys i la veritat es que amb totes les noticies que hi ha de la crisi, de vegades penso que em trobaré amb un paisatge desolador, amb grupets de persones deambulant pels carrers assaltant amb mirades furtives i animals abandonats llepant qualsevol cosa per no morir de gana... (com en algunes zones ben delimitades de Santiago). Sé que estic exagerant, pero igual ho penso. Avui, quan dins de l'avió de TAP Portugal he mirat les noticies del seu canal, la meitat d'aquestes tractaven de la crisi, i això que a Xile encara no passa.
Estarán els carrers fets una merda? La gent será més xenofoba? em trobaré amb més delincuencia? será la gent més solidarioa entre ella? el temps passa i les coses canvien, i degut a circunsatncies extraordinaries els canvis poden ser més profunds, així que estic una mica intrigat pel que em trobaré.

Altres coses ja me les espero, el meu germá está més gros i és més feliç pq és pare, el meu pare estará més calb, els meus amics són més adults i jo... jo tb estic més calb, a la força tb soc més madur (pero igual d'irresponsable) i encara que ja fa dos anys que tinc parella estable, de canalla, ara com ara, res de res.

Asado de despedida

Quan vaig canviar de feina, fa uns 5 mesos, vam fer un asado de despedida a casa del Willy.
En Willy era el meu company de feina, colega de mil batalles comercials, confident i "bueno pal vino". Ell va ser qui va tocar els collons pq a Arauco films em contractessin i el que em va aconseguir la nova feina (després de rumiar-s'ho molt, això sí...).
A la foto tb apareix el fill del jefe, el Gabriel, un altre excompany, etc...

L'asado va estar espectacular i va durar com 12 hores, va començar com deu mana, un bon porret que ens va deixar atontats per força rato i la copa de vi plena tota l'estona, al final estavem només el Willy, la seva dona, l'Amparo i jo...

La tornada en metro va conyás de la hostia

11 de Setembre

Una imatge del 11 de Setembre xilè. L'estatua d'Allende plena de flors i espelmes.
Hi força gent que encara hi va, any rera any, a deixar el seu petit homenatge. Els actes oficials són una altre cosa, el Govern s'ha apropiat massa de la seva imatge per a tapar la seva manca d'idees, voluntat i sobretot, de llibertat d'acció.

Llastima que no surt a la foto, pero al voltant hi ha gent discutint sobre qué han de fer els partits d'esquerra...

L'Amparo i jo vam arribar a la conclusió que lo primer és discutir menys...

Marilin

La nostre gata, Marilin, quan no está en zel, fa aquesta cara, entre interessant, aburrida i altiva. Quan está en zel es dedica a revolcar-se per terra, obrirse de potes i deixar-se tocar per qualsevol persona extranya, del sexe qué sigui... Em pregunto si el nom que li va ficar l'Amparo tindrá algo que veure amb aquest comportament lasciu i inmoral.

I a sobre no para de fer sorolls.

De vegades em fa pena.

Hola

No he tingut molt temps darrerament, i la culpa la té la feina, per afeir coses al blog, pero com que jahe rebut comentaris al respecte, he decidit deixar la feina per poder seguir amb el blog.

Ben pensat, millor busco la manera d'afegir coses al blog sense deixa la feina...
La veritat es que tinc varies fotos al pendrive llestes per a pujar... També m'he fet un facebook pero tampoc sé molt bè de qué serveix ja que tampoc tinc temps per a posarm'hi, "escriure al mur"es diu lo que es fa oi?, com és? que se sent?...deu ser com fer grafittis, pero sense gastar tinta, no?