Despres de dos anys i mig

D'aquí a unes hores arribo a Igualada després d'haver marxat ja fa quasi tres anys i la veritat es que amb totes les noticies que hi ha de la crisi, de vegades penso que em trobaré amb un paisatge desolador, amb grupets de persones deambulant pels carrers assaltant amb mirades furtives i animals abandonats llepant qualsevol cosa per no morir de gana... (com en algunes zones ben delimitades de Santiago). Sé que estic exagerant, pero igual ho penso. Avui, quan dins de l'avió de TAP Portugal he mirat les noticies del seu canal, la meitat d'aquestes tractaven de la crisi, i això que a Xile encara no passa.
Estarán els carrers fets una merda? La gent será més xenofoba? em trobaré amb més delincuencia? será la gent més solidarioa entre ella? el temps passa i les coses canvien, i degut a circunsatncies extraordinaries els canvis poden ser més profunds, així que estic una mica intrigat pel que em trobaré.

Altres coses ja me les espero, el meu germá está més gros i és més feliç pq és pare, el meu pare estará més calb, els meus amics són més adults i jo... jo tb estic més calb, a la força tb soc més madur (pero igual d'irresponsable) i encara que ja fa dos anys que tinc parella estable, de canalla, ara com ara, res de res.