Desde l'ultima entrada han passat varies coses, algunes de bones, d'altres de dolentes, com tot...
Abans que res, no us penseu que he aprés a dibuixar, res de res, l'imatge pertany a una il.lustració de la nova pagina web de Imagina. I que és Imagina? Doncs el nom de la productora on treballo desde fa un mes. Es una productora petita, pija, que tb es dedica al estupid i innecessari món de la publicitat. Pero bueno, em paguen el doble que a l'altre lloc i pel que diuen els amos, de mica en mica potser ens anem dedicant al cine... espero que sí, de vegades penso que tant fer anuncis em passará factura i algún dia hauré de pagar, o donar la meva anima al diable.
La mala notícia es que tot el projecte del viatge ha quedat en res, així que malauradament no podré estar a la boda de l'Ernest, ni de l'Oriol i m'hauré d'esperar una mica a poder venir i presentar-vos l'Amparo, fer uns petes, cerveses, menjar arbequines, sortir per Bcn, i totes aquelles coses que ja somiava que faria aviat.
EL motiu... la pela, l'estres, la vagancia, el petroli, les terceres persones, la temporada alta, les festes patries, etc...
Pero d'aquest any no passa!!!!!
1 comentaris:
Ei Calichs!!!!!! Ja no m'enrecordava que tenies un blog d'aquestos, fins l'altre dia al bodorrio de l'Ernest que algú m'ho va recordar. La boda guay, als nuvis se'ls veia molt a gust, els hi feien els ulls xirivites!!!
He llegit les coses que vas penjant per aquí i veig que estas força bé, cosa que em satisfà. Jo ultimament llegeixo molta filosofia i fins i tot sociologia i antropologia (el meu psiquiatra afirma que m'és totalment contraproduent i nociu), de manera que, molt a pesar meu, soc cada dia mes nazi. Aquí deixo uns pensaments nomès aptes per a amants de Nietzsche, per que et facis unes bones palles mentals.
P.D.: M'agrada el teu look barbenc, que et dona una aparença encara més epicurea i hedonista.
P.D.2: Soc el Karbi!!!!
L'altre dia vaig veure un documental sobre les balenes.
En una època concreta de cada any les balenes de no sé on fan un viatge de milers i milers de milles per buscar menjar. Marxen totes en grup, tret de les que han parit fa poc que han d'esperar una mica més per que les cries estiguin més fortes per suportar un viatge tant llarg. Quan arriba el moment la mare i la cria comencen la travesia. Al cap de varis centenars de milles la mare fa saber a la seva cria que ha d'accelerar el ritme i avançar en total silenci, ja que passen per una zona habitada per orques. A pesar de les precaucions un grup d'orques les detecten. Les orques les segueixen durant hores mentre la mare anima a la cria a anar més ràpid, ja que sap que les orques no volen res de bo. Finalment les orques atrapen a la parella de balenes. La cria ja estava massa cansada per seguir el ritme de la mare, però la mare no la deixa enrere, es queda al seu costat per protegir-la. Comença una espècie de dansa d'orques al voltant de les balenes, que son varies vegades més grosses que elles. El propòsit de la dansa és intentar separar la mare de la filla. Finalment ho aconsegueixen i les orques intenten una vegada i un altre de submergir a la cria per que no pugui respirar. No es una feina fàcil. El grup d'orques ha de seguir mantenint a la mare allunyada per que no pugui ajudar a la seva filla i, a l'hora, intentar d'impedir que la cria accedeixi a la superficie per agafar aire. Tarden varies hores fins aconseguir que el cansament s'apoderi de la cria i aquesta finalment es doni per vençuda. Les orques aprofiten llavors per atacar-la. L'únic que es menjen d'ella és la part carnosa de la mandíbula inferior i la llengua. L'aigua es tenyeix de vermell mentre la balena mira impotent com les orques acaven amb la vida de la seva filla; un ésser que ha gestat dintre seu durant 13 mesos i per la qual va retrassar la seva migració.
Un cop acaba la matança les orques marxen. La mare resta al costat de la seva cria uns instants, però sap que ha de continuar el viatge, així que abandona el cadàver. La mare tindrà varies milles per plorar la seva filla mentre, sola, avança per la foscor oceànica.
La natura està més enllà del bé i el mal, i seria incorrecte de jutjar a les orques. No és una tasca fàcil. Per què el nostre sentiment al contemplar un espectacle com aquest es el de jutjar i condemnar a les orques i compadir-nos de la balena i la seva cria??? Pot ser que el cristianisme, que sempre alava al dèbil i rebutja al fort i poderós ens hagi influenciat tant com per pensar contra natura??? Pot ser que un bàrbar de fa deu segles contemplés el que nosaltres no podem deixar de veure com una petita atrocitat, com algo natural, sense compassió, sense judici, tan sols com una acció natural???? Nosaltres fins i tot provarem de justificar aquesta acció pensant que la mort de la cria servirà per alimentar a molts animals, encara que els seus executors nomès n'hagin aprofitat un 10 o potser un 15 % del seu cos, nomès una petita part, com el que menja una llaminadura més per distreu-re's que per apaivagar la gana. És cert que el cadàver de la balena alimentarà a moltes criatures marines, però cal agafar aquest fet com una justificació de la matança?? Necessita la matança justificació??? No hauria de ser així ja que el que ha passat és una cosa natural, i no dic natural per que sigui o no normal, sino per que ha succeït dins de la natura.
Necessita justificació qualsevol acció que succeeixi en la natura???? Si la resposta és que sí, quina bara hem d'usar per mesurar si una cosa és justificada o no???? No és justificat doncs que les orques matin a la cria de balena???? Ara bé, si la resposta a la pregunta de si és necessaria una justificació per a qualsevol acte dins la natura, es negativa, estem dient que l'holocaust jueu per part dels nazis no necessita cap mena de justificació, ja que per més que ens sembli una atrocitat, és una acció que ha succeït dins la natura. Podríem veure-ho com una acció que ha comès el fort vers el dèbil, les orques vers la cria de balena. Podriem al.legar que els nazis tenien una superioritat tecnològica (armes), lo qual seria un abús vers el seu enemic. Però també les orques tenen una superioritat tecnológica (dents) vers les balenes (algunes classes de balenes també tenen dents però no les que ens ocupen en aquest moment), lo qual es podria entendre de igual manera com un abús. Però en la natura no hi ha abusos. No hi ha bé i mal. Nomès hi ha accions naturals. El mateix hauriem de dir en el cas de grups de lleons que maten una cria de cèrvol, o un grup de hienes que maten un antílop, o un mico al que el seu grup deixa enrere en una migració per què aquest no pot seguir el ritme degut a una malaltia o a la seva edat i queda a mercè dels depredadors que no tardaran en matar-lo... Totes aquestes accions, que nosaltres jutjariem declarant, sens dubte, que els lleons, les hienes, el grup de micos, són cruels i no haurien de fer el que fan. Pot ser que pensant-ho una mica més fredament fem el cor fort i acavem dient que són coses de la natura, que hi ha una cadena alimentària i les coses van així. Però per arribar a aquestes afirmacions hem agut de fer el cor fort, hem agut de fer un esforç per superar el rebuig vers el depredador i la compassió vers la víctima. Un altre cop emergeig la marca profunda que ha deixat el pensament cristià en nosaltres. El rebuig vers els forts i la compassió vers els dèbils. Ja ho diu el bon Eudald Carbonell. L'home cada cop s'allunya més de la natura, i de fet afirma que les guerres i la violència que domina l'impuls humà només cedirà quan definitivament l'home trenqui del tot els seus lligams naturals. Ja no hi haurà sentit de territorialitat (instint territorial), ni rebuig vers altres espècies / races... tot plegat massa happy!!!!!!!! Cagundeu!!!!! Ja no hi haurà res jevi!!!!!!! vindran els extraterrestres i s'apoderaran d'aquest mon de mariques, com succeeix en un episodi dels simpsons!!!! jejejje. He començat molt serio i filosofic i vull acabar així, amb els simpsons, que són la canya.
A grans paraules grans palles mentals.
Agur que es de bifidus (lactobacillus danone danonae).
Publica un comentari a l'entrada