Celebrant la mort del dictador
12/14/2006
Aqui em teniu amb l'Amparo a plaça Italia celebrant lo del Pinocho
ES UN CARNAVAL, SE MURIO EL CRIMINAL
Com tothom sap, el viejo pascuero va portar un bon regal als xilens per Nadal, finalment va morir el pinocho!!!!
LA seva mort es va celebrar (i plorar tb) a tot Chile, a pl. Italia es van reunir miler de persones per cantar, ballar i passar-ho bè, jo també hi vaig anar, amb l'Amparo i el Leo i era molt especial veure com tanta gent estava contenta, families senceres, gent gran, joves, victimes de la dictadura. Els cotxes feien sonar el claxon continuament, es destapava champaña per tot arreu...
La seva felicitat era molt humana, perque celebrar la mort d'un fill de puta com ell és quelcom molt especial.
Tambè van haver-hi disturbis, inevitables quan tothom va caminar cap a la Moneda i els pacos ho van intentar parar, aleshores el foc i els vidres trencats van ocupar tota la Alameda. A mi tambè em va tocar correr i plorar per culpa dels gasos fins que varem trobar una charanga alegre que anava fent cercavila, i allà varem ballar fins que va ser l'hora de descansar.
Per la nit vaig poder veure uns especials del dictador i a mesura que sé mes coses d'ell, més fastic em fot. Sobretot per la seva mala llet a l'hora de parlar i el seu cinisme. Traïdor, traïdor i traïdor. I a sobre el fill de puta es va fer d'or traficant amb armes i encara tenen la barra alguns de dir que el temps el posará al seu lloc com a gran estadista. En fi, m'ha tocat estar en un moment molt especial per al poble xilè i ha valgut la pena.
I com es deia ahir: que lo tiren al Mapocho!!!
M'he quedta sense B.S.O.
12/03/2006
El dilluns a la nit em van robar TOTS els cd's, millor no explico com va anar perque em posaré trist, el cas es que degut a varis motius me'ls han fotut tots, originals i grabats (la majoria) i de tots ells només se n'ha salvat un: "Ederlezi" de Goran Bregovic. SI hagués pogut elegir tres cd's d'entre tots per a salvar-los no sé quins haurien estat, per a quins hauria optat: els que em porten bons records, la música que em va marcar la joventut, els grups que escoltava ultimament, els cd's que sé que no podré aconseguir, els que feia servir per punxar...
Com es poden elegir les coses que s'han de salvar de la foguera? quina és la milor decisió? es poden guardar totes les coses que a hom li agraden?
Perdoneu que parli en aquests termes però avui es un diumenge relaxat i la lectura de Roberto Bolaño em posa pensatiu. I al meu costat, la Paloma i la Pancha, les meves companyes de pis, están esperant que es mori Pinochet, será un gran dia per a tot Chile i espero viure-ho en directe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)