Sant Joan

Imagino que tots uh ho vau passar de puta mare per Sant Joan. Jo em vaig enterar el mateix divendres que era revetlla i no vaig poder celebrar-ho de forma especial, i a falta de coca i petardos, vaig fer la meva primera crema catalana.
Va quedar força bè, no gaire cuallada pero tenia bon sabor. El problema va ser a la hora de cremar el sucre, a falta d'un bon ferro vaig fer servir una cullera i va anar prou bè. La cullera en questió ja s'ha quedat com la de la crema, senyal que els hi va agradar i que en tindré que fer més.

Joaquim Jordà

Avui m'he enterat que s'ha mort Joaquim Jordà.
Quina putada!!
Això es l'unic que se m'acut dir, que hi farem.

Hola Pep, estic intentant contestarte el mail pero no em deixa per alguna cosa rara de la teva adressa (es ben rara), o potser es degut al nou estatut, en tot cas, envia'm un mail amb una altre adressa.
Salut

Ahir em vaig llevar a les sis del matí per esmorzar amb en Pere Marbà. El Pere está de pas per feina a Santiago i vaig poder gaudir d'una tranquila conversa amb ell al salò del Sheraton, un esmorzar bò i variat, i per una vegada, el pa que vaig menjar no se m'havia cremat.
Gracies Carme per passarli el meu telefon pq jo ja l'havia extraviat!!! La foto es a les portes del hotel, després del esmorzar. Va ser una trobada entretinguda i força estimulant, a veure si ens tornem a veure al setembre. Una forta abraçada i una ampolla de cava pels de la Torre i tb pels nouestablerts a Tous!!!!

Noticies

Hola a tothom, darrerament m'he adonat que no explico gaire del que faig per aqui, això es pq com que es un blog públic hi ha coses que no puc explicar, jo jo, tb pq no faig gran cosa, ja ja, que us esperàveu.
En serio, noticies fresques!!!!!:
- He enviat a la merda el meu vol de tornada a ESpaña, basicament pq no vull aguantar lo del estatut i tb pq d'aqui a 9 mesos seré pare, ja ja, es broma.
-Encara no he anat al desert pero espero anar-hi al juliol amb una italiana que vaig coneixer dimecres ;-)
-Vaig fent contactes amb gent d'aqui de cara a trobar "pega" pero encara no tinc res segur.
-els diumenges miro "Perdidos" al pis, amb en Cristian i la seva germana Cecilia. Som com una petita familia bastant cuatica. Properament us enseñaré el pis i els companys que hi habiten. Estan tots txalats.
-Ara comença el mundial i espero no perdrem tots els partits que jugui españa per animar a l'equip contrari, em convertiré en el "rara avis" del barri, si es que no ho soc ja.
-Estic mirant de fer de dj per aqui, en quan el meu germà estimat trobi la manera d'enviar-me els cd's.
-Aqui está plovent cada dia.
-avui aniré a un concert de punk-rock, ahir em vaig comprar la cresta.
-segueix plovent.

Com veieu, m'he convertit en una persona decent i respectable, això era el meu proposit per aquest viatge
Una forta abraçada a tothom.

Para Señora Madre de Marc

Señora
No se preocupe que su hijo va por el buen camino. Nos ha costado, para que le voy a mentir... pero. finalmente, ha sacado a relucir todo el gen "trabajador" del catalán y va a por un futuro lleno de glorias y esplendores en tierras sudamericanas. Resignese, probablemente no lo vea en un tiempo, pero piense que es por el bien del perdido igualadense y el reencuentro con su memoria.... le cuento de las cosas que le interesan a las madres: vive en un piso... bueno o me refiero al piso, mejor... ehh pero es que vive en un piso.... no mejor no. En todo caso se ha bañado todos los días, o al menos casi todos... va afeitado y con patillas. En cuanto a la comida, hemos averiguado que come "colación" vocablo chileno pare definir una comida de porción media abundante que generalmente, o dependiendo del local no incluye bebidas, la que Marquitos paga a parte, segun nuestras fuentes de información: O sea el mismo sujeto (Marcos Aurelius). Luego de ese recorrido, generalmente por el barrio, Marquitos pasa por una botillería y después de sortear unos cuantos borrachos se compra un par de cervezas en lata y cantando para la casa. Ya más alegre y serpenteante... el resto lo omitiremos por seguridad del propio informante (o sea yo) En todos los casos, le enviamos un saludo apretado, y en nombre suya haremos uso de las facultades de madre y nos permitiremos un coscorrón al nen.

Video final champions al centre català de Santiago

Aqui teniu el link per veure el video que van emetre al canal MEGA sobre la final de la champions al casal català. Que el disfruteu.


http://www.youtube.com/watch?v=ld9L_3pngt8

CHAMPINYONS!!!

Hostia quin partit el del dimecres. Afortunadament el vaig poder patir amb la comunitat catalana que es va reunir al centre català. La jornada va ser rodona, partit, victoria, Canaletes (si, si, Canaletes), carrete i ...
Quan es va acabar el partit es va anar a celebrar la victoria a Canaletes, ja que a fora de l'edifici d'aguas Andinas, propietat d'aigues de Barcelona, hi ha una reproducció de la mítica font de BArcelona, així que allá estavem els catalans de turno festejant al títol, i després al "de la Hostia", un bar restaurant d'un català, lloc de trobada per a molts, on vaig poder menjar un tipic bocata de llom amb formatge i pa amb tomaquet, potser no té molt de merit pero estava que t'hi cagues.
De totes maneres vaig trobar molt a faltar el Zipi-zape, la seva aglomeració de gent, les holandeses, les chorrades del Phillip (no sé copm cony s'escriu en gavatxo), els nervis del Lalo, la Moritz i evidentment, el soundsystem del Manel, em vaig quedar sense ballar la "Mamainés" tot i que després vaig trobar-ne una amb qui ballar-la. En fi, Una gran jornada
i molts records a tota la penya del Zipi!!!

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

MUNTA EL TEU PROPI TMB I A CORRER!!!

Els Autobusos a Santiago es diuen micros, i és el sistema més rápid de transport a la ciutat i el més popular.
Aquí pots pujar-te al bus a qualsevol carrer i demanar que et deixin a qualsevol lloc, sempre que estigui dins la ruta, teoricament funciona per parades pero jo només n’he vist al centre. A més a més les micros van rápides com el dimoni, si Fernando Alonso hagués nascut a Santiago ja fa deu anys que seria campió de F-1.
L’explicació a tot això es ben senzilla, qualsevol empresari pot comprar unes micros i demanar que li concedeixin un recorregut a Santiago. Aleshores contracta a algún conductor (no cal tenir carnet ni haver estudiat per conduir micros, o sigui que si tot em va malament, em convertiré en el primer catalanet conductor de micros), i a correr. No tenen horaris ni frequencia de pas, i els conductors cobren per viatjant, o sigui que com més gent pillin, millor, i com més vegades fagin el seu recorregut, doncs també, i a correr, pero a correr que t’hi cagues.
I com existeixen diferents empreses de micros que tenen els mateixos recorreguts, no és difícil veure per l’Alameda una autentica carrera entre tres micros, lliscant com mosquits per l’asfalt calent, donant-se cops com a Ben-Hur, amb la gent baixant amb la micro en marxa, el public aplaudint rabiós desde el carrer, la gent llançant flors als vencedors i els passatgers amb la felicitat d’haver sobreviscut al trajecte un dia més, o sigui, un autentic espectacle a lo Montmelò.
Pero d’aquesta manera trigues cinc minuts a fer un recorregut que a BCN trigaries 2 hores, i posats a buscar transport ràpid i emocions fortes, doncs val la pena.

COSES RARES (CUATICAS) DE CHILE.

Tot i que Santiago és una ciutat sudamericana molt europea, o podriem dir norteamericana, té unes quantes coses rares, rares i rares. Encara no les conec totes però algún exemple podria ser la numeració dels carrers, el sistema d’autobusos (les micros), l’urbanisme, el café, els horaris comercials, el sistema fiscal (aquí sembla super dificil poder estafar a Hisenda), el sistema sanitari, els uniformes escolars (conec gent que ho defineix com lo millor del País), el pa, la cuina, “l’smog”, els gosso abandonats, i un llarg etc…
Per exemple: la numeració dels carrers. Abans de venir vaig estar mirant per internet les adreçes de la gent que hi coneixia i vaig quedar alucinat que per exemple, jo havia de viure al carrer tegualda nº 1402!!!!, la productora d’un amic está al nº 3131 de 5235, i el pis de la trini és un 205!!!
Pensant que tot seria com aquí pensaba que aquí els carrers serien tots llarguissims ja que es tracta d’una mega urbe pero estava completament equivocat. El sistema de carrers es basa més en… latituds… o algo per l’estil. Encara no ho entenc del tot pero em sembla que si un viu, per exemple, al carrer de la Raja nº 720, sap que es troba en una zona de la ciutat, pero si en canvi está al 1345, está en una altre zona, tirant cap als Andes. I aleshores tots els numeros 720 estan més o menys a la mateixa alçada, i els 1345 en un altre, i els 45, els 345, etc… No entenc com s’ho fan pq jo no puc distingir només amb els numeros si el carrer va de Nord a Sud o de Est a Oest, si está a Providencia, o a las Condes, Apoquindo o a la “concha de su madre”.
En definitiva, són uns ouns o ounats o pebrotons o com collons es pugui traduir al català la paraula “huevón”, que aquí s’utilitza per definir a tothom!. El fet es que com a bon Guiri, jo vaig tot el dia amb la guía de Santiago a la butxaca, no fos cas que intentés orientarme i acabés en un barri super pobre aspirant cola.

Imatges de Santiago

Buenas

Hola a tots i totes. Em fa molt feliç veure que el blog funciona i aneu penjant les vostres coses. Potser no és la millor manera de comunicar-se pero sí és una de força efectiva, barata i popular. En el blog podeu trobar el meu e-mail per comentar les coses series que no hagin de ser vistes per tothom.
Haig de dir que els ARACNIDS aqui som força ben vistos, i més els aracnids catalans, no estan gaire acostumats a rebre visites europees. M'estic fent tips d'explicar la moguda Catalunya-Espanya, que aqui costa d'entendre pero estic aconseguint que quedi bastant clar. Lo més important es que no em coneguin com "el español", i que em diguin Marc enlloc de Marcos. En part ho faig per tu Oriol, no vull que t'agafi un infart si te'n enteres que em diuen español, je je.
Estic buscant una Kripta Roja on anar a fer txelas (birres) de tamany schops (mig litre). A veure.
Salut huevones!!!

Això és enorme!!

Hola a tothom. Ja he arribat, sa i estalvi, encara que amb cuatre hores de retard. Això és mega enorme. Una urbe com Deu mana.
Ahir ja vaig anar a menjar al bar d'un català i en vaig conéixer un altre, de català, no de bar, temps al temps. Llastima que ahir no estava en condicions de celebrar la lliga, però per el que em van dir al "de la Ostia" (nom del bar), el 17 de maig al centre català es liarà grossa, espero aportar el meu granet d'arena, je je.
Una abraçada teletubiana a tothom!!!!

Jo Jo jo

Ja estic a l'aeroport del Prat, esperant l'avió que com no, surt amb retard.
Després d'un cap de setmana de puta mare!! on m'ho he passat de conya amb tots els meus amics, cansat i amb son, a punt de prendre cava abans d'embarcar (a la familia tot es recorda amb cava, jo em pensava que seria al revés, que amb cava s'oblida, pero es veu que no),
escric l'ultima entrada desde Cat.
Això del wi-fi és la hòstia. ho juro per arturo. Encara que ho fan pagar.
FINS AVIAT!!!!

A punt de mel

Ja ha començat el veritable compte enrere, d'aquí a cinc dies marxo a Xile i la veritat es que ja puc començar a posar-me nerviós. Després de la vomitada que vaig penjar l'altre dia ja em trobo en pau, amb mi mateix i amb Barcelona (l'enyoraré un munt, a la ciutat i a tots els meus amics i amigues).
Hi ha bon feeling amb Santiago, a part dels amics que m'hi esperen n'hi ha d'altres que vaig trobant, com el Jaume, un altre català exiliat amb blog propi (www.untioenamerica.blogspot.com), i persones que no conec però que tinc colegues que els coneixen perque el món es molt petit, i els seu habitants, bellugadissos.

I HA ARRIBAT L'HORA DE LES CELEBRACIONS SONADES!!!!!!!
Dissabte 29 a Igualada, local dels heavis, carrer caritat nº 53, timbre negre. A partir de les 24:00. Amb diferents ambients i l'actuació estelar, i qui sap si l'última, de XINO-XANO dj's.

Dilluns 1, a les 23:00, al pis de Barcelona: carrer Avinyò nº 46 principal 2ª. Cadascú s'ha de portar el que vulgui beure, (no s'hi val a portar vi i després només beure cervesa!) i algo per picar. Però veniu menjats que no tindré temps de preparar cap de les meves especialitats.

I a partir d'aqui: xino-xano a Xile

BCN La ciutat saturada

Un dels motius que m’impulsen a marxar de Barcelona es que he arribat a la conclusió que és una ciutat saturada. Saturadísima. Si fots una patada en un bar de la zona de ciutat vella surten 50 càmares, 50 editors de video, 50 realitzadors de documentals, 50 dissenyadors, ilustradors, artesans de roba “mercadillu”, músics, técnics de sò, 50 pintors, fotògrafs, actors, artistes de perfomance, dj’s, creadors de pàgines web, periodistes, escriptors, promotors, consumidors de drogues i camells; i tots, absolutament tots, treballem d’alguna altre cosa fent de cambrers, cuiners, repartidors de flyers, professors d’idiomes, cangurs, guíes turístics, botiguers, recollidors de mobles vells, venedors i traductors.
Tela.
A més, Barcelona s’ha convertit en clar exemple del què és una ciutat-monstre del capitalisme o neo-liberalisme, una ciutat-monstre super CíVICA (paraula que ja fa temps que fa fàstic i emet un cert tuf d’especulació politica i ciutadana).
La ciutat té una capacitat demencial d’engolir qualsevol proposta innovadora i en questió de pocs dies, convertir-la en un acte repetitiu, avorrit, gastat i present a tot arreu, de Sants a Poble nou, i de Nou Barris al Raval.
Un exemple: fa deu dies vaig conéixer, en un bar, un personatge valencià, Amancio Borregán, músic de vocació, i treballador eventual del sector de l’hosteleria, varem començar a parlar de música i amb la 2ª cervesa em va explicar que, ell, després de treballar durant tres anys fent paelles per la costa valenciana, havia desenvolupat una técnica que el permetia convertir els pets transparents en gas de color rosa, i, a més a més, fer que tinguessin olor d’arròs a banda, i els dies bons, d’arròs negre.
Després de comprobar-ho personalment, vaig marxar cap a casa amb unes ganes bojes d’anar a la Barceloneta a menjar paella.
La sorpresa va ser que al cap de tres dies em vaig trobar per diferents racons de la ciutat un bon grapat de persones que havien aconseguit tirarse el pets amb tots el colors de l’arc iris i olorant a tot tipus de menjar de diferent procedencia, segons el país d’origent de l’agent emisor. A l’endemá ja hi havia cartells als bars de marcianos i d’estudiants, anunciant clases particulars d’aquesta nova tècnica, (bona pel cos, la ment i les situacions en que un passa gana), fins al punt que ahir ja hi havia convocada a la plaça Universitat una trobada de petaners coloristes colinaris.
La formidable troballa Amancio Ortega ja s’ha convertit en un fenomen típic de la ciutat, en questió de cinc dies ha estat absorbida per la massa i ja ningú se’n recorda que l’auntentic creador era un músic valencià de cul inquiet. Tampoc s’ha produït cap reconeixement per part del senyor Clos per haver contribuït a millorar les olors urbanes, ni per mantenir Barcelona capdavantera en innovació.
Aquesta és la realitat de Barcelona.
Només queda saber si aquest fenomen-tècnica durarà tres mesos o bè tota la vida, jo estic convençut que existirà durant bastant temps, que d’aquí a una setmana tots els restaurants de moda tindrán el seu personatge petaner, capaç d’oferir un tast vaporós de tots els plats de la carta per ajudar als clients a fer una bona tria, fins que algú fagi classes de tirar-se pets amb olor de pet com a novetat.
Temps al temps, i na pixant i na rient.
Ánimos Amancio!!!