La Gira gira

Per fi hem arribat a la costa!!!! Ens hem passat uns quants dies voltant pel desert ii al final ja estavem tots farts de tanta pols: jo m'estava convertint en un llangardaix i els altres també anaven pel mateix camí!!. Pero desde ahir que estem a Tocopilla, fa olor de mar i es pot menjar caleta de mariscs, així que s'han acabat els churrascos, els completos, el barros lucos i chacareros i benvinguts siguin els erizos, els locos i les pailas marinas!!!

Cecilia dibuixa

cecilia en una noia de Roma que desde que la conec que sempre me la trobo dicuixant. Dibuixa a casa seva, dibuixa a les festes, dibuixa al carrer, al parc, al cine, ... i jo vaig aprofitar que m'estava dibuixant per filmar-la.

El desert es ben desert

JA estic voltant pel desert de la 1ª y la 2ª regió de Chile, la gira tot just acaba de començar i la veritat es que ha començat com totes: cansament, molta feina, menjar a deshores, carregar, descarregar,.... Pero la veritat es que els primers dies són els mes forts i d'aqui a res baixará el nivell de feina. També es nota el fet que vaig anar a l'aeroport sense haver dormit ni una hora, pero un es jove i encara pot aguantar mot més!!!!

Igualment, xino-xano

Dinar d'empresa

Tradició del "De tapas y copas", fer un dinar amb tothom per celebrar les festes patries.
La Tere, la dona gran que presideix la taula, cuinera major del restaurant: ella mana, fa lo que vol y no accepta cap canvi que atempti contra lo que s'ha fet sempre al restaurant; bè, com deia, la Tere va fer un asado al forn amb carn de "chancho" (porc) que estava que t'hi cagues i tots ens ho varem pasar molt bè menjant i fent conya, bueno, en els dinars de feina ja se sap, pero lamentablement per la nit el restaurant obria així que després de menjar no hi va haver ni copa, ni puro, ni karaoke, ni donar la brasa al jefe, ni intenta lligar-se cap garzona, ni res de res... tot molt descafeinat. De fet jo me'n vaig anar a dormir una hora ja que em moria de son i després tenia que treballar.
Jo volia que alguna garzona m'ensenyés a ballar cueca pero ninguna va voler, i la putada es que no he pogut filmar ningú ballant-la, encara que l'espectacle més gran es veure els "curaos" ballant a punt de caure's al terra, es la hostia, paraula.

festes patries chilenes

Les festes patries xilenes celebren la seva independéncia d'espanya i jo em vaig apuntar a la celebració al 100% i ara ja puc dir que he pogut celebrar la independéncia, n'hi que sigui d'un altre lloc. De fet jo ho vaig començar a celebrar el dijous i vaig acabar el dilluns, com toca.

EL diumenge ens varem juntar tota una colla diversa de gent que per varis motius no vam marxar de SAntiago (feia goig veure la ciutat tan deserta) i varem anar a les FOndes del Parc O'higgins. Joder, tots els xilens estan orgullosos de les seves fondes i francament, no n'hi ha per tant, tanta independencia i tanta patria i al final resulta que les Fondes són com les casetes de la Feria de Abril, pero amb Anticuchos, chicha y cueca enlloc de tapas, vinacho y flamenc. Total, que tot i independitzar-se d'espanya es van quedar amb tota l'herencia española, encara que el tema de les fondes es comú a tot el món, vaja, que per celebrar algó s'ha de beure, menjar i ballar, i si el cos aguanta...follar.
El tema de l'herencia española dona per molt i espero poder-ne parlar algún dia.

Rock and fiesta

Aqui teniu una imatge de la festa al barri Bellavista en que vaig fer de Dj, es la unica foto en que surto serio i lo que estic fumant... es tabac de liar de Chile, es una merda de tabac pero tothom se'm acosta quan en faig un, com els donettes. La festa va estar prou bè, però em faltava el partner "Xino" pero punxar a gust, pero fijo que tard o d'hora "xino-xano" tornará a fer mal a les vostres orelles, si la polola ho permet, es clar. ;-).
L'unica putada d'aquesta festa es que em vaig perdre el grup de punk que tocava al pis de sobre i que va acabar a les 4 del matí, espero que la proxima s'allargui més.
Aquest va ser el tret de sortida a les festes patries xilenes, ja anire explicant...

fumant

Això es només una xorrada per probar de pujar videos al blog, la qualitat es la que em dona la camera de fotos, pero mola igualment

Dj xano rides again

Aquest Dijous m'han convidat a punxar en una festa que organitza una amiga, així que Dj- Xano (o Xino, ja no sé quin era) tornará a fer de les seves. Llastima que em falta el meu partner als plats, pero es fará el que es podrà. A veure si descobreixo aviat que fa moure a penya xilena, pero acostast-se el 18 setembre em fa por em demanin cuecas (ball típic d'aquí), ni les tinc en cd ni sé ballar-les, tot i que després del dia 19 potser ja les sé ballar. O no, mai m'he aprés els complicadissims passos de la sardana!

jjskdkjshdshdskhdks

proves

aquest text seveix per anar directe a la pagina del delaostia

centre català

Degut a l'aborriment ;-)a que estva sotmés darrerament, m'he ficat dins la joventut del centre català . La joventut del centre es una organitzacio pacifica de catalans, descendents de catalans, xilens i xilenes curiosos i altres personatges;
el seu objectiu es difondre la cultura catalana amb activitats ludiques i culturals, de moment i fins que la situació ho requereixi, potser més endavant ens veiem abocats a fer altres coses que es millor no nombrar per no escandalitzar ningú!!!
De moment aquest dissabte s'ha programat una actuació de jazz a càrrec d'un grup de Barcelona, i en breu s'iniciará un cicle de cine que, evidentment, comptará amb la meva supervisió, encara no sé del tot quines pelicules es passaran, pero ja avanço que el magne film "excursionistes calentes" té moltes possiblitats de ser projectat, si més no en la intimitat d'alguna petita habitació, fosca i insonoritzada del centre.
Com se n'enterin em deporten!

Ja tinc feina!!

Com no podia ser d'una altre manera, he trobat una feina d'ajudant de cuina en un restaurant de tapas, sembla que em persegueix la vocació familiar, i més ara que el meu germà ha deixat "els Vivencs". En breu afegeixo el link del retaurant.
Acabaré sent un pinxe com Deu mana, i mana molt.
Si algú vol venir a menjar-se unes tapes espanyoles a la xilena será benvingut!!!

Bon Temps

Fa uns dies m'estava cagant en el mal temps que feia a Xile, pero ara ja está canviant i la veritat es que el canvi es notable. Portem cinc dies seguits de sol i per la nit la temperatura es molt millor. Gracies a aquest bon temps, els anims es renoven i un té més ganes de quedar-se i donar una volta pel continent!!

ANIVERSARI!!!

Després de la macro festa del divendres ja em trobo en condicions d'escriure!!! (realment no n'hi ha per tant, he estat fent altres coses aquests dies)
Primer de tot vull deixar clar que l'experiencia de fer 11 anys a la carretera, tot i no ser molt normal, es prou interessant, sobretot pq poca gent té l'oportunitat de viure tant de temps en un altre pais amb tant poca edat, i a més de fer-se el viatge pel desert que varem realitzar: així que no hi ha res a perdonar.
La festa del divendres va estar prou bè, es van reunir un bon grapat de persones i varem passar una bona estona, hi van haver regals, aportacions al carrete i fins i tot un parell de pastissos d'aniversari. DE PUTA MARE!
No vaig fer fotos pq anava massa feliç i atabalat com per fer-ne.
L'unic problema es que estava acostumat a celebrar-lo a l'estiu, així que d'aqui a mig any faré una altre celebtració del meu aniversari de manera que pugui organitzar un bon asado estiuenc al patí de la casa !!!!

Quan vaig fer deu o onze anys, vaig passar el meu aniversari tancat en una autocaravana en moviment pel desert d’Australia, a 500km de qualsevol cosa, fa dos anys vas ser tornant a Barcelona després d’una altre horrible exhibició de Festatut, aquest any sembla que l’aniversari el viuré a Chile, a la ciutat de Santiago.
Així doncs, el quatre d’agost em toca celebrar el meu 28 aniversari, i aprofitant que cau en divendres, no estaré a la carretera i la casa té pati, muntaré un “carrete” a casa. Evidentment tohom hi está convidat, només dir-vos als que vingueu que porteu algo de beguda, i si veniu de Catalunya, una mica de pernil salat (“puta” això sí que ho trobo a faltar “po”). La historia comença a quarts d’onze de la nit i l’adreça es carrer Tegualda nº1402, Providencia, Santiago de Xile, i si pot arribar baixant a la parada “Santa Isabel” del metro, o agafant un vol de Airmadrid BCN-Santiago.
Doncs això.

“qualsevol nit pot sortir el sol”

FOT UN FRED QUE PELA

A Chile ja ha arribat l’hivern del tot, ja fa dos dies que plou i el fred i la humitat general són bastant insuportables, sobretot perque tres dies abans que el fred arribés varem tenir uns dies esplendids de sol i altes temperatures. Res a veure amb el calor insuportable que está fent a Europa. Resumint, les temperatures són insuportables a tot arreu!!!!

Les putes fotos

Ja fa un temps que no puc penjar fotos al blog per un motiu que desconec, suposo que deu ser culpa de Telefonica, de la ETA, de Corea o de Paquito el Chocolatero segons des d'on es miri, així que he creat un altre compte per a poder penjar les fotos que em semblen oportunes. la direcció es: http://markadamus.buzznet.com

Gerardo i Camilla

La visita a Mendoza (ciutat Argentina de miliò i mig d’habitants) la vaig fer amb el Gerardo i la Camilla. En Gerardo és un amic xilè de la Paula Moragas (una xilena afincada a BCN i parroquiana del zipi), i m’està donant un cop de mà en el tràmit de trobar “pega”. La Camilla es una italiana que d’aquí a poc començara a estudiar arquitectura a Valparaíso. Formavem un trio ben curiós per Mendoza i ens ho vam passar de puta mare, i de turisme, poc vam fer, gracies a una cambrera que ens va recomanar un local underground on ballar una estona, i es que s’han de carregar les piles de tant en tant.

Argentina

Desde la crisi que va viure Argentina i que va suposar, entre altres coses, devaluar la moneda, que els xilens poden aprofitar per passar-hi les vacances i fer-hi algunes compres. La majoria de coses són més barates, sobretot els llibres. En definitiva, s’ha girat la truita, i tal com ens va dir un conductor de bus argentí: l’economia decreix de dilluns a divendres però creix durant el cap de setmana. I mentre duri, doncs s’ha d’aprofitar.

Els Andes

Atravessar els Andes en bus es una passada. Sobretot per el paisatge que es veu desde la finestreta, això si no t’agafa son i dorms tot el camí, que és el que em va passar a mi, sort que al pas de “los libertadores” hi ha la frontera amb Argentina i vaig tenir que llevar-me del seient per passar els tràmits, així encara vaig poder aprofitar per tirar algunes fotos. El viatge també em va servir per renovar els meus papers tres mesos més, pero espero no tenir que tornar-hi trimestralment per aquests tràmits, si no, per exemple, veure un partit d’hoquei patins a San Juan, on diuen hi ha els millors equips.